La Platja de Cesare Pavese

La Platja de Cesare Pavese

Diuen que és una de les obres més lluminoses de Cesare Pavese (1908-1950) Serà perquè l’acció passa a la platja durant l’estiu?

Aquest petit llibre està carregat d’introspecció psicològica i d’una gramàtica de sentiments en conflicte que personalment m’ha fet un xic de mandra llegir. I no li nego el valor, perquè de tan ben escrit que està m’ha inculcat la típica laxitud estiuenca.

El protagonista, un jove professor universitari explica el buit sentimental que li queda quan el seu amic de l’ànima es casa i se’n va a viure lluny.

L’estimava molt, Doro, i , quan en casar-se se n’anà a viure a Gènova, ho vam passar molt malament tots dos.

La relació es trenca fins que un dia es retroben i reinicien l’amistat. Poc després Doro, l’amic del protagonista el convida a passar un estiu amb ells a la costa, a la Riviera. I és allà on coneix la dona, Clelia, jove i bonica i també als amics genovesos de la jove parella.

Evidentment en la convivència nota que hi ha una soterrada tensió en el matrimoni – no és or tot el que llueix – i és motiu de preocupació del protagonista. I jo penso que aquest protagonista no devia tenir gaires amistats casades perquè, quan no hi ha certa fricció en la convivència?

Com els dies d’estiu, els de vacances, que es caracteritzen per una fatiga indecent i inimaginable, La Platja, ens ofereix un text on els dies passen sense que passi res amb una acció centrada en converses i confidències, exposant-nos sentiments i contradiccions dels personatges. Patiments d’un adolescent enamorat d’un amor prohibit, un madur vividor que intenta seguir jove, un artista frustrat i taciturn, una jove atractiva i seductora – com no – a qui tots li ponen – com no – i un narrador que és – diría jo – la imatge del mateix Pavese: home inadaptat, aïllat, atent a la bellesa i l’encant femení però que mai és estimat.

Em vaig aixecar amb la primera llum del sol i vaig arribar, pels carrers frescos i deserts, a la platja encara humida. Valia la pena d’aturar-me a espiar de quina manera l’or dels sol incendiava i retallava els arbres del cim de la muntanya (…)

Per mi Pavese és més poeta que novel·lista, però només per aquest paràgraf paga la pena obrir la novel.la perquè en ple hivern m’ha transportat al calor estiuenc i a la salabror marina. En definitiva, La Platja és un llibre que sense gens d’acció et balandreja entre sol, sorra i mar per assenyalar un repertori variat del comportament humà.

3 Comentaris

  • isa Publicat el 6th març 2019 12:09 pm

    Anneta!!! Recordo aquesta novel·la apenes, molts anys ha llegida… Però sembla ben actual: la rutina, fins i tot l’avorriment, és avui dia com una mena d’acte de ressistència i luxe en aquest deliri que “exigeix” d’experimentació constant, i on realment podem trobar-nos i dialogar-nos. M’encanta Pavese, i si, jo també crec que és essencialment un poeta. Per això m’agrada més!

  • Rosa Tirado Publicat el 6th març 2019 10:09 pm

    Moltes gràcies Anna Genover per aquesta ressenya que m’ha fet recordar què se sent “balandrejant entre el sol, la sorra i la platja” i m’ha tornat a encuriosir per l’obra d’aquest novel·lista-poeta a qui vaig llegar fa ja molts anys i que, llegint el que has escrit, m’adono, estaría bé revisitar des de la mirada de la maduresa

  • Montse LL Publicat el 5th abril 2019 2:30 pm

    Hola Anna,
    De fet Pavese. en general, ha estat considerat més poeta que novel·lista, tal com tu penses. Tot i que no he llegit res d’ell ni he vist cap de les pel·licules que s’han fet sobre els seus textos, per la seva tràgica mort ja penses que havia de ser una persona molt sensible, exagerament sensible.
    Aquests textos que reprodueixes ben bé són aquells que et criden l’atenció per la raó que et penetren amb aquella senzillesa, que sembla que un mateix podria fer aquest tipus de descripció, però que en provar-ho realment hi manca aquell -no sé que- aquell aire que atrapa. Però crec que val la pena mentalitzar-lo, fer-lo nostre perquè ajudi a ressorgir el nostre propi estil i el transformi en un estil que atrapi el lector.
    Endavant amb els teus textos…

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image