L’home que mirava passar els trens

L’home que mirava passar els trens

Quan disposes d’una biblioteca però no li fas gaire cas fins que un dia un amic del poble et recomana una lectura i exclames “Ostres Francesc, però si el tinc a la biblioteca del càmping” i ell em respon “Doncs aquest llibre me’l vaig llegir amb 18 anys i va marcar la meva passió per la novel.la negra”

I quan miro la contraportada i veig que el protagonista viu a Groningen, la zona independentista d’Holanda, amb idioma pròpi incorporat, però també una de les parts que més desconec del meu estimat país de les bicicletes.

I quan després arriba la filla i em diu que ha fet un dibuix d’en Martí, “el nen que mira els trens”,

Aleshores arribo a la conclusió que tantes casualitats indiquen la necessitat de llegir el llibre “L’home que mirava passar els trens

És una obra del gran escriptor de novel·la negra, el belga Simenon (1903-1989) que va escriure multitud de casos pel cèlebre inspector Maigret. Tanmateix aquesta és una història d’un realisme descarnat, un relat del procés de degradació de la ment del protagonista, Kees Popinga, un home al voltant de la quarantena que gaudeix d’una posició confortable, que està casat, amb dos fills, amb una casa construïda al seu gust, una bona feina d’apoderat en una empresa naviliera holandesa.

Fins aquí veiem el retrat d’un petit burgès benestant però que, com qui diu, al novè paràgraf ja s’endevina la seva monòtona vida, ben avorrida. És aleshores quan intueixes que li està a punt de passar una de grossa. D’aquesta manera Simenon ens presenta la història d’una dissolució, la desintegració d’un home corrent que fuig de la seva vida quotidiana, que es desinhibeix i es converteix en un home solitari, deambulant d’un lloc a l’altre per tal que no l’enxampin, un viatge de transformació sense retorn.

Acabo d’escriure “un viatge sense retorn” i m’ha vingut al cap “Thelma i Louise” un dels grans guions de l’oscaritzada Callie Khouri, protagonitzada per Geena Davis i Susan Sarandon. Trobareu al Google tota la informació però deixeu-me que us digui que la Khouri va estructurar aquest guió de manera magistral per atrapar-te dins la voràgine de les dues heroïnes per revelar-se contra la violència masclista que patienu d’una manera o altra.

Hi ha moltes similituds en ambdues històries, personatges anodins, amb vida grisa i que només una guspira els dispara cap a la tragèdia, gràcies a la qual sortiran de l’anonimat. En ambdós casos la guspira provoca una decisió forassenyada – dins els cànons establerts – i fa que tothom fugi per

iniciar una peculiar espiral delictiva

És evident que avui em centro en el magistral relat de Simenon on presenta el procés de degradació de la ment de Popinga a través d’una narració en tercera persona gracies a la qual podem seguir les accions del protagonista i saber com pensa. A més a més el narrador omniscent ajuda a moure cap endavant la intriga amb anticipacions ben estudiades. I gràcies a tot plegat, es va mastegant la bogeria del protagonista i empassant la seva distorsionada percepció de la realitat per finalment pair el desenvolupament de la paranoia i els deliris de superioritat. I és aquí on rau precisament un dels gran valors d’aquest llibre, el brillant exercici d’introspecció d’una ment malalta.

Simenon ha aconseguit amb “L’home que mirava passar els trens” enfangar-se en els meandres psicòpates de Popinga per crear una magistral novel.la negra. A diferència d’aquest personatge holandès, les heroïnes americanes sorgides de la ment d’una escriptora, no pateixen cap paranoia, sinó més aviat la pateixen els seus perseguidors. Elles tenen clar que no volen més estar subjugades. Elles tenen clar que volen ser lliures, encara que això signifiqui acabar amb les seves (no) vides.

En ambdós casos, sigui l’obra dels anys 30, sigui la dels 90 del segle passat es parla de les derives personals dels protagonistes. En ambdues obres posen de manifest que les derives personals depenen de molts factors, entre ells l’atzar i l’absurd, els quals poden condicionar-ho tot. Les il·lusions sovint es veuen frustrades per la realitat i els bons propòsits és queden en això, en bons propòsits.

L’home que mirava passar els trens” és una novel.la singular,  per l’estructura i recursos narratius, per la història que s’hi narra, pels elements simbòlics i metafòrics i pel contingut de reflexions filosòfiques. És una novel.la moderna i actual. La versió que m’ha caigut a les mans ha estat publicada per Edicions 62 en una còmoda edició de butxaca de la col·lecció de novel.la negra de l’Avui i traduïda per Folch i Camarasa.

Del tot recomanable per abans que s’acabi l’estiu.

I com sempre, aquí us espero …

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image