Quan el QUAN es converteix en hàbit…

Quan el QUAN es converteix en hàbit…

Aquest post ha estat a punt de titular-se “Quan vaig utilitzar el QUAN per iniciar una novel·la i com es va convertir en un hàbit” I si no ho he fet ha estat perquè l’andròmina aquesta per on escric el blog no m’ha deixat. Però què? Quin títol us agrada més, el curt o el llarg? No trobeu que el llarg podria ser perfectament el títol d’una història ben curiosa i diferent? No podria ser el títol d’una novel·la divertida?

Quan s’inicià la fal·lera del QUAN?

El QUAN és per mi com el “I si…”, un detonant d’acció molt potent que utilitzo públicament, donant-li, sovint, l’honor d’iniciar les novel·les. Tot va començar amb la primera novel·la juvenil que vaig escriure després de cinc guions, alguns dels quals els podeu comprar a:  http://annagenover.cat/categoria-producte/guions-ca/ 

Fou aleshores que vaig iniciar una relació estreta amb el QUAN, un adverbi de temps que comporta acció, aventura, dinamisme i també reflexió, però sobre tot genera una segona acció i per tan expectació: quan vaig somniar que queia, em vaig despertar; o quan plou, la felicitat m’inunda; o quan nedo, em relaxo, penso.

El QUAN és un adverbi que dona joc i més per iniciar una història, però em van dir persones enteses que “era molt inusual un inici d’aquest tipus en una novel·la”. Aleshores un somriure sorneguer se’m va dibuixar a la cara i va ser QUAN vaig decidir que començaria així totes les novel·les. I així ha estat fins que he començat la primera novel·la per adults. No és de sexe, ni pornogràfica però tampoc és infantil, ni juvenil. Alguna idea de com anomenar-la?

QUAN vaig demanar al meu germà Francesc que em deixés La bíblia de fang de Júlia Navarro, acabava de llegir una de les novel·les que han passat directes a la llibreria de l’entrada de casa, on hi guardo els llibres-treosr, les històries que més m’han agradat, les que més m’han apassionat i per suposat també hi són totes les meves novel·les publicades 😉

Evident!

Però hi són, no per carregar els nivells del meu ego, sinó perquè són escrites amb passió i devoció i alegria i esforç i perquè totes elles m’han reportat grans moments de felicitat, la mateixa que em reporta la lectura d’un bon llibre. Escriure o llegir són activitats que em transporten, viatjo, em submergeixo en d’altres vides, estimo, pateixo, somric, aprenc, visc aventures de tota mena i de tots colors. I quan tot això passa, sóc feliç.

Quan vaig llegir l’apassionant Dispara jo ja sóc mort corria l’any 2015. Us n’he parlat? Crec que no. Crec que la idea d’aquest blog va ser posterior a la lectura d’aquella història que em va enganxar de manera obsessiva, tant que es va convertir en l’únic company de viatge. Calla, que ara recordo que a Filipines vaig anar-hi sola! 

Bromes a part, Dispara jo ja sóc mort me’l vaig endur en versió digital perquè els llibres de Júlia Navarro solen ser de gran volum i pesats i no volia quilos extres a la meva maleta. Fa temps que vaig deixar les motxilles enrere i la única que carretejo és la de les càmeres fotogràfiques i allà no hi queb un llibre d’aquestes dimensions. Així doncs la versió digital la vaig introduir a l’ipad per només haver de tenir cura d’anar carregant bateries i això es podia fer mentre dormia. 

Quan vaig encetar la lectura a l’aeroport de Barcelona, poc que m’imaginava pas que es convertiria una addicció i que acabaria aprofitant qualsevol estona per llegir i saber les vicissituds de jueus i palestins. L’ipad es va convertir en el perfecte company de viatge, no m’abandonava mai i sempre estava quan el necessitava. Encenia el dispositiu a tota hora, fins i tot sota l’ombra de l’arbre que hi ha davant del mar, en un paisatge tan idíl·lic com el que decora aquesta entrada. Això sí, ho vaig fer després de nedar per les aigües que veieu i gaudir del paisatge de color que ofereixen els coralls de l’illa de Pamilacan. Que ximple no sóc, eh?

Amb aquest llibre Júlia Navarro s’endinsa en la historia generacional de les famílies Zaid, d’ascendència palestina, i la de Zucker, d’origen hebreu. Passa a Jerusalem, als assentaments, però també a Rússia, París, Alemanya per acabar a Palestina i al nou estat Israelià, on es recorda l’esdevenidor d’una família jueva, que per suposat ha patit l’horror de l’Holocaust, i la reubicació dels jueus alemanys. La narració transcorre amb històries entrellaçades enmig d’un conflicte històric que no para de causar tragèdies i patiments en ambdues parts. Aquestes dues famílies, vinculades per l’amistat viuen amb l’ombra constant del distanciament provocat per la diferència ètnica i cultural. Ni l’amistat ni el respecte, a vegades, és capaç de superar intoleràncies i recels provocats per la religió i la política. Navarro exposa d’una manera brillant la disparitat entre palestins i israelians, produïda pel frec d’una convivència imposada.  

De veritat, llegiu-lo que és una meravella.

I què passa amb La bíblia de fang?

Doncs passa que m’enrotllo en excés i més davant d’un teclat, però La bíblia de fang és una altra meravella de llibre. De veritat que de gran vull escriure com la Júlia, aventures històriques, amb personatges de pes, consistents, que mostren els dos costats contraposats que tots patim i una trama trepidant que et fa girar pàgina per voler descobrir l’esdevenidor. I La bíblia de fang és una aventura de nivell, que enganxa per la molta acció i diàlegs estudiats que fan avançar l’episodi de manera trepidant. 

La novel·la gira al voltant d’una família (avi i neta) i del desig de fer realitat el somni de les seves vides. Certament és complicada al principi per la gran quantitat de personatges que apareixen i desapareixen per tornar a aparèixer sense que puguis establir la relació entre uns i altres fàcilment i més per una persona incapaç de recordar un nom, com em passa a mi. Aquesta és la única pega d’aquesta lectura, que no acabes de relacionar un amb l’altre fins ben entrada la trama, però això sí, tots i cada un dels personatges amaguen una bona història. 

La Bíblia de fang tracta el desig de venjança, els anhels, els somnis, la brutalitat de la cobdicia, la maldat, la bondat i la barbàrie. L’autora aprofita la desfilada de personatges per exposar tots aquests temes però amb la intel·ligència i destresa de no caure en arquetips sinó de desenvolupar personatges complexos, amb els clarobscurs que traginem les persones que pensem, actuem i per tant equivoquem. Són personatges molt humans, molt reals i amb passats turbulents que no tots volen deixar enrere sinó adaptar-lo al present per obtenir un futur de somni. Tots però tenen aquell somni de futur que els fa moure.

Tant una novel·la com l’altra són lectures edificadores, lliçons d’història a través de l’aventura, del misteri i la intriga. Crec que amb això queda clar que són lectures més que recomanades.

I aquí poso el punt i final a l’entrada, no sense deixar-vos una foto feta a la selva de Donsol, al sud de l’illa de Luzon, al golf de Ragay, Filipines, on vaig nedar amb taurons balena. En aquesta foto, però, se’m veu bevent aigua de coco davant un salt d’aigua esquifit que esperava amb delit l’època de pluges. I sí, aquesta foto és per l’ego 😉

Quan veieu aquestes fletxes vermelles, a hores d’ara ja sabeu que són per convidar-vos a deixar el vostre comentari, oi?

2 Comentaris

  • Jesús Cuesta Publicat el 29th setembre 2021 4:55 pm

    Hola Anna,
    Com va tot?
    Acabo de llegir el teu post, carai que bé escrius, i he de dir que opino exactament igual que tu referent a la Júlia Navarro. Fa uns anys em vaig llegir Dispara jo ja soc mort, i em va encantar. Tant que després del teu comentari aniré a comprar-me La Bíblia de Fang que no he llegit.
    QUAN? 😉 Doncs divendres mateix.
    Cuida’t molt i gràcies per aquestes paraules, tant ben escrites.

    • Anna Genover i Mas Publicat el 1st octubre 2021 11:15 am

      Moltes gràcies Jesús! Ja em diràs el què de La bíblia…

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image