Quatre còmics i una novel.la

Quatre còmics i una novel.la

Fa pocs dies vaig visitar la biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro i ves per on, vaig sortir amb cinc còmics i un llibre. La pubilla – sé que no agrada gaire aquest mot en ser titllat de carrincló, però a mi em recorda la infantesa –  necessitava un llibre i mentre me’l portaven vaig topar-me amb el prestatge dels còmics. Immediatament els ulls van fer que la ma s’estirés per agafar-ne un i mirar de què anava. Tot seguit vaig obrir-lo per espiar si el dibuix m’agradava.

Faig incís, a diferència de les novel.les, els còmics els escullo més per l’estil de dibuix que no pas pel tema que tracta. Si el dibuix no m’arriba, no l’agafo per més que la trama sigui interessant. I en aquest cas, el dibuix era de l’escola europea, nítid, realista i amb molt detall, com a mi m’agrada. Els preferits solen ser belgues”valons”, tot i que també m’agraden el francesos que també tenen una bona cultura de “bande dessinée” I com no els americans però quan pretenen imitar als belgues i no tant quan reciclen superherois.

I un darrer incís, el títol d’aquest post m’ha vingut perquè estic escoltant la primera sèrie de no ficció que Catalunya Radio va emetre fa un parell d’anys sobre Tor: 13 cases i 3 morts. Però d’això ja en parlaré un altre dia si s’escau.

Dels cinc còmics que vaig agafar quatre me’ls he cruspit mentre acabava el llibre que Màrius Serra va treure el Sant Jordi de 2018. “La novel.la de Sant Jordi”

Àcida, negra, mordaç i irreverent, la novel.la de Sant Jordi és un retrat satíric del món literari que en desvela amb ironia i habilitat l’engranatge que mou els fils de la Diada.

Això resa la contraportada. Oi que té gràcia? Doncs amb un somriure sorneguer la vaig iniciar a principis de juliol. Tenia ganes de lectura estiuenca, volia una cosa lleugera però de qualitat i tal dit tal fet, a mesura que avançava la lectura, el plaer augmentava. “Que n’és de bó el paio” – em deia a mi mateixa reconeixent la vàlua del Sr. Serra – “Quin domini del llenguatge. I com evita paraules grolleres tot i ser una novel.la negra. Bo, sí senyor!”

Serra, Marius Serra és irònic i juganer, punts forts que impregnen la seva obra literària.

M’ha divertit – en realitat m’ha fet molta gràcia – el fet que s’hagi introduït com un personatge més de la novel.la, revelant la il·lusió de signar llibres a la diada més literària de les que es fan i es desfan. O que el seu amic Oriol Comas i Coma – el de veritat – sigui el personatge principal.

Oriol Comas, per qui encara no el conegui és un màster dels jocs de taula, culpable de la revifalla dels mateixos i segurament del Dau Barcelona – un festival del joc – que es celebra cada any a la fàbrica  de creació Fabra y Coats. I sí, Oriol Comas i Coma també surt com a protagonista a la novel.la fent d’ell mateix. I si bé al principi és sospitós dels crims, després acaba de detectiu.

Juguem, juguem que el món s’acaba 😉

La organització de la trama es subtil, plena d’enigmes i perspicaç com el mateix autor. La novel·la de Sant Jordi està farcida de personatges reals amagats sota noms falsos, que contenen un joc verbal. Però no és l’únic joc que apareix a la novel·la, n’hi ha dos inventats pel mateix Oriol Comas:  un és L’Ego, un joc de pistes que fan uns estudiants el dia de Sant Jordi per a descobrir quin dels autors té l’ego més inflat. L’altre és el Joc de lo Siginero, que serveix per a aprimar-se. I crec que Marius Serra també pica l’ullet al lector tafaner i juganer amb el text de Lorem Ipsum.

Fa uns anys, abans que publiqués “Res no és perfecte a Hawaii” vaig tenir una conversa via correu-e amb Marius Serra. No recordo com vaig arribar a escriure’m amb ell, però sí que quan el vaig qualificar d’escriptor mediàtic, ell em va respondre “Jo no sóc un escriptor mediàtic, sinó un treballador mediàtic” I sí, Marius ha treballat molt i treballa amb el llenguatge des de fa anys i això es nota. La  novel.la de Sant Jordi doncs és una història entremaliada, sorneguera i múrria escrita amb passió enjogassada.

I veient que m’estic allargant la ressenya dels quatre còmics que tenen en comú la temàtica bèl·lica i l’aviació serà breu:

Baron Rojo creat pel guionista Pierre Veys i el dibuixant Carlos Puerta, explica les gestes d’un dels grans mites de la història de l’aviació de la Primera Guerra Mundial.

Si bé el guió s’articula a base d’escenes curtes per crear tot el dinamisme possible, el dibuix està a mig camí entre la fotografia i l’impressionisme. Estem davant un còmic que sembla una successió de quadres.

Aquest és el primer volum d’una trilogia. A veure si la biblioteca té els altres dos…

Diente de Oso és el darrer projecte del veterà Yann Lepennetier, sis volums amb temes clàssics de l’autor: la passió per l’aviació i l’impacte de la guerra en les relacions entre persones. El dibuixant aquest cop és el belga Alain Henriet que segueix la millor tradició de l’escola valona amb un traç net i clar. 

Ambdós còmics estan publicats per Norma Editorial en castellà. Desconec si existeix la versió catalana, però si no és així, la reivindico. Estic tipa de comprovar com aquest sector editorial menysprea el català i no publica pràcticament cap traducció a la nostra llengua. No és problema de traductors perquè al nostre país n’hi ha i de gran nivell. Per aquest motiu, vaig deixar de compar còmics en castellà. Un boicot com un altre…

Com sempre, deixa’m el teu comentari aquí sota i així conec la teva opinió 😉

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image