Records del futur

Records del futur

Ja us vaig dir que estava llegint el darrer llibre de la Siri Hustvedt i ja us vaig dir que no era com  l’Estiu sense homes, Records del futur és molt més complex, és una novel.la densa.

Llegeixo a la contraportada que és una obra brillant, un relat feminista provocador, intrigant i molt enginyós … umm no hi estic d’acord ni en la brillantor de la obra ni que sigui enginyós. Per mi aquest llibre és una seriosa reflexió sobre la memòria, el patriarcat, la subtil frontera entre lucidesa i bogeria, l’amor, el sexe, la ràbia, però no és un llibre mestre, ni és enginyós. No nego la brillantor de la ploma de la Siri però sí que titllin l’obra de novel.la polièdrica, o de comèdia filosòfica.

Francament a vegades no sé perquè em molesto a llegir les crítiques dels llibres.

Aquesta és una novel.la metaliterària, és a dir, barreja realitat i ficció en compartir escenari l’escriptora i els personatges. Records del futur explica l’experiència d’una jove escriptora procedent de Minnesota a la Nova York dels anys 80. Explica com la protagonista es planta amb 23 anys a Nova York, havent acabat la carrera, perquè abans de seguir estudiant vol dedicar un any a escriure la seva primera novel.la.

I un cop allà la protagonista s’amaga de la solitud de la gran ciutat dins els llibres de biblioteques i llibreries i també dins l’escriptura. I viu aquesta solitud fins que coneix a la que serà la seva gran amiga la Whitney i és a ella a qui explica l’estrany comportament de la veïna, però a qui realment li explica tot és a la seva “estimada pàgina”, el seu diari.

Escriu i afronta la blancor de la pàgina tan per explicar el que viu i sent com per deixar-hi anotacions per la seva novel.la, descripcions de personatges, vivencies de personatges i també com busca el millor nom per batejar als personatges.

Quaranta després troba aquell quadern de notes oblidades a la casa de la mare. Aleshores ja és una veterana escriptora que les recupera per teixir un relat entre el passat i el futur.

Si bé el principi sembla un llibre de records de les primeres passes de la pròpia Siri a la gran ciutat, a meitat de la novel.la entres dins la complexitat de la història.

I així a poc a poc, es va desplegant una complexitat enorme. No és un llibre que endreça uns fets i els explica a manera de diari; És bàsicament una novel.la sobre els records, la memòria, i com certes coses ens poden fer anar endavant i endarrere en el temps.

“Que has oblidat que som a novembre de 2017 i que això són els EUA? Vivim a l’època de l’odi. L’època en què un home poderós udola grolleries sobre els musulmans, els negres, el immigrants i les dones davant de grans públics blancs que el veneren”

I tan aviat ens trobem una crítica demolidora – no n’hi ha per menys – del nefast president que han d’aguantar ara, com el record de la infància dels anys seixanta a un Estat Units rural. Aquests passatges, confesso que em van entusiasmar i enganxar d’una manera brillant. Senzillament parlant de la vida familiar, de com es divertien abans sense aparells electrònics, de com s’obeïa, de com s’acatava la voluntat dels pares sense que això causes cap trauma a ningú, em va transportar també a mi:

“Una família no és una democràcia”

I arribem a la reivindicació feminista que és constant a l’obra: De petita s’enfada quan el seu pare – metge rural – li diu “seràs una bona infermera”. Ella no volia ser infermera, sinó metge, com ell. I a partir d’aquí reflexiona sobre què pot i què no pot fer pel fet de ser dona. O el fet que els homes la veiessin només com una dona maca, alta i rossa i no intel.ligent i gran conversadora, per exemple. O el per què del masclisme exacerbat que arriba a creure’s amb el dret de l’agressió sexual. Com ho poden tolerar els homes això? Per què tots aquests anys de feminisme no han servit per acabar amb aquesta lacra?

En fi, que aquesta novel.la no és la típica història de noia rural que va a la gran ciutat, és un llibre dens, amb passatges alegres i d’altres durs i parts brillants que t’omplen de joia, però que decau al final del segon acte i no aconsegueix arribar a un final amb encís.

 

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image