Avui celebro 25 anys

Avui celebro 25 anys

Si, si, ho heu llegit bé, 25 anys!

Eren les 11 del matí de l’1 de juny de 1994 quan vaig entrar per primer cop al càmping Sant Pol acompanyada del pare. Vaig baixar del cotxe, aparcat davant l’edifici que estava tancat i barrat i vaig omplir els pulmons de flaire d’eucaliptus. El pare va somriure. Vam decidir donar una volta pel càmping. No hi havia remor, només s’escoltaven els reclams dels gavians i els refilets de pardals i d’altres ocells de primavera.

A mesura que ens endinsàvem pel petit bosc, el perfum de l’eucaliptus s’esvaïa i deixava pas a la flaire fresca del pi que contrastava amb l’eixarreïda olor de terra seca. Era contradictori. Era muntanyosa. No es tenia la sensació d’estar a la costa. Tanmateix enmig del càmping hi havia un rètol que indicava el camí cap a la platja. El vam seguir i immediatament vam entrar a la zona de les alzines sureres que estaven canviant la fulla i havien emmoquetar tota les places. La remor que fèiem trepitjant la muda vella de l’alzina va alertar un esquirol que va pujar escopetejat per l’ametller.

  • Mira, mira, mira – vaig assenyalar l’animaló

I de nou el pare va somriure i vam seguir càmping avall. Vam descobrir les falgueres encara verdes, dues palmeres i també uns arbres alts i prims que després vam saber que eren originaris de la polinèsia.

Ja de tornada em vaig aturar a mitja pujada

  • Papa, aquí hi ha molta feina a fer 
  • Sí, però no em pots negar que tot això és preciós – va respondre tot cofoi.

Quan vam ser de nou al costat del cotxe faltava poc per les 12 del migdia i aleshores va arribar l’equip de neteja que esperàvem. Vam entrar junts per posar fil a l’agulla: s’havia de condicionar edifici, lavabos i terreny en poc més d’un mes i iniciar la primera temporada del Sant Pol sota la batuta d’una Genover.

No era la única Genover que estava al capdavant d’un càmping, ja ho sabeu. Ho dic pels que són de fora, perquè resulta que a Girona i dins el sector és una saga  reconeguda  😉

Aquell primer dia, però després d’una extensa inspecció vam acabar a la recepció del càmping per veure l’equipació: un telèfon, una caixa forta i tot de números amb una corda que penjaven de la paret. No sabia pas per què servien, però ja li trobaria el sentit més endavant. i just estava anotant el material que necessitaria per treballar quan va sonar el telèfon. El pare va respondre i va fer la nostra primera reserva, el Sr. Piermarini, volia la plaça de les sureres. A saber quina era aquella plaça, tenint en compte que bona part del càmping està coberta d’alzina surera…

Entre posar ordre, fer reserves, comandes pel bar i endreçar el càmping se’m van escolar trenta dies sense adonar-me’n i l’1 de juliol vam obrir portes. Erem 5 i mig treballant: la Sybille, En Mustafà, En Jordi (mitja jornada) i jo mateixa. Sé comptar però com que estava tan a recepció com al bar em compto per dos…

No va passar ni una setmana que vaig conèixer el primer dels onze cognoms campistes: Champigny. I a mesura que passàven els dies van anar arribant: Canals, Riveslanges, Verelst, Rabaey, Jedroskowiak, De Winter, Gerrit, Casado, Vlaemynck, Tirado.

Rebia als clients a la petita recepció acabada de pintar, els demanava la documentació i omplia a ma les fitxes de policia – ei no penseu malament, no sóc tan diplodocus que ja hi havien ordinadors però jo no en disposava encara – apuntava en una llibreta el nom i la plaça que ocupaven i aleshores sí, els hi lliurava els famosos números amb corda, que els legitimava per posar la tenda o la caravana a la plaça corresponent.

No va ser només un client, sinó diversos que quan arribaven al migdia em preguntaven per fer un to al bar abans de muntar la tenda. Jo els convidava a entrar a la dreta. Aleshores ràpidament travessava la porta que comunicava la recepció amb el bar i em presentava com a cambrera. I més d’una es va posar a riure en veure’m de nou 🙂

Aquella primera temporada va ser dura, perquè vaig tenir un accident de cotxe, es va declarar un incendi, es van desintegrar un parell de làmpades, em vaig quedar amb la porta de la platja a la ma, un rètol del càmping va caure damunt una moto, es van trencar més d’una aixeta i tres dutxes, i pots comptar que un bon reguitzell d’entrebancs més deurien passar que no recordo, però sí recordo l’amabilitat de la gent.

  • Voleu tastar la meva meravellosa sangria? És una recepta antiga amb molta solera.

Aquella frase era brutal perquè tothom picava. Les feia al moment, no eren pas d’ampolla i em vaig guanyar el qualificatiu de la reina de les sangries. Ara bé, el dia que hi havia molta feina callava i només servia cerveses i coses ràpides.

Un dia a mitja tarda i en plena canícula estiuenca

tenia el bar ple de gom a gom. Tothom demanava begudes i em vaig quedar sense gots nets. Tots estaven a la pica bruts i no tenia temps de netejar – sí, ja existien els rentavaixelles però no al càmping – Aleshores vaig decidir tancar finestres, deixar de servir per poder netejar. I quan encara no portava ni deu gots nets, les Champigny i les Rivelange van entrar amb els seus fregalls a la ma i es van posar a rentar amb mi. Vam fer cadena, una netejava, l’altra esbandia i l’altre assecava. Quan ho vam tenir tot net, vaig tornar a obrir finestres i vaig tornar a vendre. Aquella esperit tan campista em va omplir de goig. I aquella mateixa nit, sabent que celebraven l’aniversari del Sr. Champigny, em vaig presentar a la seva caravana, a les 12 quan vaig tancar el bar, amb un parell d’ampolles de cava i vaig consolidar l’entrada al cercle de les 11 famílies del Sant Pol.

Vaig acabar la temporada molt cansada però amb ganes de tornar a viure aquell esperit de companyonia que sovinteja el món del càmping. Vaja que volia reviure el “bon rotllo” campista de tota la vida.

L’any següent vam fer la piscina i vam posar els primers bungalous, i tot de coses que no es veuen (tubs d’aigua nous, traçat elèctric actualitzat, etc.). La fesomia començava a canviar. Mica en mica vam anar remodelant al nostre gust el càmping – el germà gran és un crack en això – perquè arribés a ser, segons el pare,

un lloc on nosaltres mateixos aniríem de vacances.

L’altra gran canvi es va produir l’any 1998 amb l’edifici central nou i amb la instal.lació de més bungalous, més plantes, més jardineria, més arbres i més de tot. Fins i tot un any o dos després vam aconseguir ser dels pioners en obtenir certificacions mediambientals a nivell europeu – ISO 14001, EMAS, Certificat de Qualitat Ambiental de la Generalitat – i per afegir títols el de millor empresa en gestió de residus.

Estàvem on fire!

I la temporada es va tornar a acabar i se’n va iniciar una altra l’any següent i després d’aquella una altra, i una altra i així fins ara. I encara hi ha clients del primer any que tornen i venen amb els nets i ara també tenim entre nosaltres la Margarida – el seu estimat Jordi malauradament ens va deixar – la Teresa Martínez, la Martine Castro, les germanes Elliot, els “súper avis“, els inefables Cornier i Farina. En fi, podria seguir escrivint milers de noms que durant anys han ocupat un lloc al càmping i també centenars a la meva vida.

Que no s’ofengui ningú si no veu el seu nom reflectit perquè encara que aquí no aparegui és part del Sant Pol. Sense vosaltres que heu passat per casa nostre, ara no estaria escrivint aquest post. I dic casa nostra perquè tot i ser el meu nom el que figura a les guies, el Sant Pol l’hem fet tota la família. Tots hem patit i gaudit del projecte.

No me n’oblido de les amistats que han passat pel càmping per ajudar i recolzar en moments delicats i en moments d’esbarjo també. I no per últim menys important, tota la gent que ha col.laborat amb nosaltres, professionals de diverses tipologies, des de persones de la neteja, passant per recepcionistes, cambrers, cuineres, lampistes, fusters, pintors, paletes, informàtics etc. De veritat i de cor, GRÀCIES per permetre que avui 1 de juny faci 25 anys al capdavant del Càmping Sant Pol.

http://www.campingsantpol.cat/equip/

Us deixo fotos d’abans i d’ara. En tinc moltes més, ja us ho podeu imaginar, però tampoc les podria penjar totes. Ara bé, si en teniu, us emplaço a fer-les arribar. I si podeu fer compaginacions que mostrin l’abans i l’ara, encara millor.

Gràcies de nou i fins al proper post, que tornarà a ser de llibres.

Salut i República!

I aquí tot l’equip de la primera temporada. Si no recordo malament aquesta foto es va fer el dia 26 de juliol, celebrant el meu sant. Jo em vaig posar darrera perquè no se’m veies el “collarí” que portava després de l’accident de cotxe que vaig patir el dia anterior 🙁

Foto cedida per la Sybille.

12 Comentaris

  • Margarita Riba Vives Publicat el 1st juny 2019 9:44 am

    Mare meva …. Anna !!!! Quanta història preciosa ,….quants records …. es tan llogic que amb tot el que has deixat de tu mateixa , n’estiguis orgullosa , i de debó que pots estar-ho , has fes una feina fantàstica , tu , i la família , i un bon equip. GRACIES per recordar-nos , jo tambe et tinc sempre molt present . Que poguem per molts anys gaudir d’aquesta gran família que es el Sant Pol !!!!! Feliç aniversari !!!!! ???

    • sara-AGM Publicat el 16th juny 2019 1:25 pm

      Moltes gràcies Margarita. Gràcies pel comentari i per les teves visites. Gràcies per seguir venint i fent del càmping la teva segona llar. Una abraçada

  • Salvador Sauleda Pares Publicat el 1st juny 2019 1:59 pm

    Moltes felicitsts Anna t’envio una forta abrsçada

    • sara-AGM Publicat el 14th juny 2019 9:53 pm

      Salvador, moltes gràcies pel desig i l’abraçada. Una de ben grossa per tu i la família. Petons

  • Sonia,Abril i joan Publicat el 1st juny 2019 4:48 pm

    Per molts anys!!
    Estem molt contents de la vostra cel.lebracio.
    Un peto i una abraçada de la famili Cruz Salcedo????

    • sara-AGM Publicat el 14th juny 2019 9:52 pm

      Moltes gràcies família. Desitjo que estigueu bé així com veure-us aviat. Una abraçada i molts records,

  • Pep Masachs Publicat el 1st juny 2019 6:30 pm

    Molt bonic!!! Enhorabona ??

    • sara-AGM Publicat el 14th juny 2019 9:55 pm

      Gràcies company de viatges 😉

  • Montse Sanabrs Publicat el 3rd juny 2019 1:03 pm

    Estimada Anna: Moltes felicitats per la feina ben feta de tu i tota la familia. 25 anys plens d’anècdotes, d’alegries i alguna tristesa totes compartides amb la gran família del camping i amb els amics entre els que m’hi compto. M’ha fet gràcia que fòs un 1de juny, donç per mi també és una data marcada. Fa 69 anys que vàrem obrir la botiga de mobles Mirsa a El Vendrell. Casualitats!!!! Una forta abraçada per tu i els teus i PER MOLTS ANYS MÉS

    • sara-AGM Publicat el 14th juny 2019 9:55 pm

      Moltes gràcies Montse. Ha estat un quart de segle molt intens. Gràcies també per estar al costat. Una abraçada,

  • Xavi B Publicat el 5th juny 2019 8:15 pm

    El Sant Pol… Sense paraules. Un munt de dies i de nits. Un intensissim vincle silenciós…

    • sara-AGM Publicat el 14th juny 2019 9:54 pm

      Realment un intensíssim vincle silenciós. Gràcies company! Petons

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image