La jardinera rondinaire

El títol d’aquest llibre me’l va donar l’Anna Castillo després que renyés la seva filla per haver arrencat flors d’un jardí.

Van passar tres estacions abans no vaig acabar aquesta novel·la viatgera que pretén ser un cant a la preservació de la natura i un vincle d’unió lectora amb la mainada.

Està pensat perquè es pugui llegir sense cansar-te, amb capítols curts, però no tant per donar temps a la mainada a relaxar-se. Encara que molts cops demanin “més, un capítol més, mama, si et plau…”

I no és maco això? 😉

El broc màgic

Un cop acabada la Jardinera, vaig veure que s’apropava el desè aniversari d’en Rishi, el meu nebot i vaig pensar que seria un bon regal d’aniversari. Estava inspirada i en poc més de tres mesos el vaig acabar. Aleshores el vaig maquetar i imprimir. Només calia enquadernar-lo.

L’Anna Malet em va aconsellar una enquadernadora de les d’abans, amb treball polit i elegant. I sí, feia goig aquella tapa dura, verda amb lletres incrustades amb el meu nom a sota el títol. Convidava a obrir-lo per descobrir la història i les il·lustracions que vaig trobar per internet – aleshores no tenia la Moe encara 😉 – a banda d’algun mapa fet a ma.

Va ser un treball laboriós, certament, fins i tot el regal que més m’ha costat fer, però també el que m’ha reportat més goig. Qui ho anava a dir aleshores que un any després guanyaria el IV Premi Vicenta Ferrer Vila de Paterna i que seria el tret que em portaria a publicar d’altres llibres?

El tresor perdut de Pakamotu

Un tresor real és el que vaig trobar a la Polinesia. Després de les Illes Societat vaig volar fins a les Tuamotu, un arxipèlag d’atols, anells de terra enmig de l’oceà que impresionen veure’ls des de l’aire.

La vida allà és pacífica – pot ser per l’oceà que la rodeja? – assossegada i parsimoniosa. Per trobar-hi l’aventura només et cal inquietud, perquè com diu la Matahina “la curiositat i la necessitat són ingredients imprescindibles per a l’exploració.”

Capbussat amb l’Aroha…

La predicció del mussol

Han passat tres anys des que en Rishi va anar a l’Àfrica i dos des que l’Aroha va viure una excitant aventura amb la seva mare; Va ser la més valenta però també la última que va gaudir amb la Matahina, qui malauradament ha mort fa poc.

El que havía de ser un viatge per terres californianes tot resseguint el pas d’un avantpassat d’en Rishi, acaba essent una aventura enmig dels boscos d’Oregón. No només haurà de sobreviure a la dura vida de llenyataires i caçadors, també haurà de tenir cura de l’Aroha, destrossada per la pèrdua de la seva mare.

L’Aroha cambiarà el clima tropical de la Polinèsia per muntanyes nevades d’Oregón amb mal humor, tristesa i deseperació que només l’àvia Jacquin semblarà poder calmar. Això sí, només de reüll, veurà en bons ulls la companyia d’en Rishi.

Només en aquesta trepidant aventura hi trobaràs llenyataires, caçadors, trampers, indis llegendàris, i paisatges nevats d’Oregón. T’hi atreveixes?