De llaços i de likes va la cosa.
Què llegenda ni què punyetes, Girona és tres vegades immortal i punt! Sí d’acord, quan era petita fèiem l’afegitó de “i ara plena de merda fins a d’alt” Però també
LLEGIR MÉSQuè llegenda ni què punyetes, Girona és tres vegades immortal i punt! Sí d’acord, quan era petita fèiem l’afegitó de “i ara plena de merda fins a d’alt” Però també
LLEGIR MÉSQuan vaig escriure El Broc Màgic el 2005 no esperava guanyar cap premi perquè la novel·la estava pensada com a regal exclusiu per celebrar el desè aniversari del meu nebot.
LLEGIR MÉSaquàtiques o platòniques. O quan la raó d’un viatge és el trencament de la consciència i com aquest es converteix en la pròpia il·luminació, seria el sumari d’un periple pel
LLEGIR MÉSSospitava, només pel títol, que aquesta novel·la m’agradaria. El mar em captiva i les illes m’apassionen. Els meus viatges preferits sín insulars. He vistat Nova Zelanda, i Madagascar, passant per
LLEGIR MÉSLes cartes tradicionals, com les del tarot, tenen el seu significat simbòlic i cada coll representa un poder. Els oros, el comercial; les espases, el militar; les copes, l’eclesiàstic, i
LLEGIR MÉSNomés puc dir meravelles d’El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, escrit per Davide Morosinotto i publicat per Viena Edicions, perquè va ser començar i traslladar-me de immediat al Mississipí
LLEGIR MÉSSí, mea culpa. Un bloc que havia de ser mensual ha esdevingut en un de “tant en tant”. I no, no estic contenta com unes pasqües, però tampoc em flagel·lo
LLEGIR MÉSTot va començar a finals de novembre quan acabava d’encetar la novel·la de la Matilde Asensi, El retorn del Cató i just a la safata d’entrada del correu va aparèixer
LLEGIR MÉSDesembre de 1989, estiu austral, amb una calor que fonia les pedres caminava a poc a poc pels carrers de Montevideo, Uruguai, buscant una adreça. Aleshores no hi havia ni
LLEGIR MÉSAquest post ha estat a punt de titular-se “Quan vaig utilitzar el QUAN per iniciar una novel·la i com es va convertir en un hàbit” I si no ho he
LLEGIR MÉSUn, dos, tres llibres. Quatre, cinc i sis que vaig agafar per passar l’estiu. I dos més que m’han regalat fan un total de vuit llibres nous a la biblioteca de
LLEGIR MÉSEls menús dels grans àpats comencen amb un pica pica, que molts cops es fa a peu dret. Però un cop et seus entra en bandada l’exèrcit de cambreres amb
LLEGIR MÉSAnna Genover i Mas 2016 © Tots els drets reservats. Política de cookies