Corro, corro que m’atrapen els 20!

Corro, corro que m’atrapen els 20!

Un de ràpid abans de finalitzar l’any perquè m’estic acabant el llibre de “La passió segons Renée Vivien” de la gran gran poeta Maria Mercè Marçal i Serra.

El resum del llibre diu que un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen cadascú en la seva època, el rastres de Renée Vivien poeta d’origen anglès i parla – i sobre tot – escriptura francesa que va viure a París a principis de segle XX.

Aquesta biografia, es construeix a partir d’una coral de veus que fan arribar la seva admiració pel personatge i l’obra.

Persones que la van conèixer de jove i van ser mentores; altres en la seva plenitud, molts directament des de l’amistat, pocs només a través de la seva poesia però això sí també des del grup privilegiat de dones que foren les seves amants. El resultat és un trencaclosques d’episodis viscuts que despisten – perquè em costa recordar els noms –  fins que, a la darrera part del llibre, una sola veu posa ordre i fa un resum del seu curriculum vitae, cosint tot allò que s’havia esfilagarçat.

La MMM – inicials per no esciure tant… ja m’assemblo a ma filla escrivint whatsups – en aquest llibre ens parla de sensacions i emocions, més que no de dades. L’amor és el centre neuràlgic del relat i per tant totes les formes amatòries hi tenen cabuda: la passió viscuda amb patiment vers una “amazona” que té poca capacitat de compromís, l’amor conformista amb una dona madura i benestant que exerceix una protecció maternal i alhora claustrofòbica, l’enamorament de l’exotisme personificat en una princesa turca…

Ai la passió, la passió… que si no hagués estat pel personatge de Sarah T. la guionista i investigadora – escriptores i guionistes hem d’investigar sovint – que va descobrint la vida i passió de Renée Vivien jo m’hagués perdut enmig de tantes persones de tanta adoració i tanta devoció… (fixeu-vos que ho faig tot en femení) Perquè la Sara, com la Renée i com moltes amants de safo tenen una vida diletant, enamoradissa, convulsa, tendra i devota. I al llibre elles dues – en realitat tres – escriuen coses així:

“A la llarga una gran passió es fa sovint feixuga de portar. Pesa sobre nosaltres, nosaltres pesem sobre ella. Qui s’esfondrà primer?

o

“he llegit una nota que et vaig deixar en tornar del dentista i on et venia a dir, amb paraules mes vives que recordar-te havia estat la millor de les anestèsies. Una altra on celebrava com a festa un dia qualsevol perquè tu el pintaves de vermell amb la teva sola presència”

o

“Si Jesús em sotjava a l’hora del traspàs, li diria serena: Senyor, no et conec pas, no fou la teva llei estricta i sobirana mai la meva i he estat una simple pagana (…) Als meus llavis el bes fou l’única blasfèmia”.

A la “Passió” es reivindica obertament l’homosexualitat femenina, però es fa d’amagat, perquè quan la Maria Mercè Marçal va escriure aquesta novel.la encara no estaven per massa safismes. Malauradament no he guardat tots els mots que l’autora utilitza per dir lesbiana sense dir-ho. Això us ho deixo com deures per l’any vinent si voleu, però creieu-me que és una tasca ben divertida.

Com he esmentat un xic abans, la novel.la és dispersa per la quantitat de personatges que descriuen els fets, però també provoca confusió el discurs en haver estat construït amb una retòrica que si en poesia seria excelsa, en prosa esdevé difusa.

Però gràcies al personatge de Sarah T. he arribat al final perquèm la seva ha estat la més prosaica de totes les narracions. I aleshores he pensat que a través d’ella- a qui li he trobat l’alter ego de la Maria Mercè Marçal – he llegit la novel.la, la seva única novel.la. I titlleu-me de fleuma, o de ximple però m’he imaginat que la Sarah T. ha estat una consigna, una picada d’ullet de l’autora – que va néixer un dia més tard i 11 anys abans que jo – perquè pogués gaudir de la seva escriptura.

I és que jo no llegeixo poesia, mai. Em fa vergonya confessar que no l’entenc, per més que la meva Maria Mercè ho hagi intentat…

Per acabar, “La passió segons Renée Vivien” de Maria Mercè Marçal, va ser la primera i única novel·la de l’autora, que va morir el 5 juliol 1998 per un càncer de mama. L’obra va sortir publicada l’any 1994, arran d’obtenir el prestigiós Premi Carlemany de novel.la

Ah Gràcies Moltes, Maria Mercè 😉

I per cert, bon any 2020!!! Seràn els feliços 20 del XXI?

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image