El xiquet i el poble perdut

Començaré amb un tòpic: és un petit gran llibre. Petit per la dimensió – un conte – i gran pel que narra. És un conte per mainada. És una narració per adults. És literatura infantil juvenil. És narració històrica. És una història que no et deixa indiferent.

El xiquet i el poble perdut és un conte refinat i encisador sobre la batalla de l’Ebre

Desconec si també teniu una època històrica preferida. La meva és el segle XX. No sabria si és pel fet que en l’etapa escolar pràcticament no la vaig estudiar – mai s’hi arribava a temps – o és pel fet que hi engloba tanta acció.

El segle XX, tret d’una època de relativa pau, passarà a la història per les diverses guerres: 1a i 2a Mundial, Guerra Civil Espanyola, Guerra Vietnam, Guerra Etíp-Somalí, diverses guerres d’independència i civils, Guerra dels Sis Dies, Guerra dels Balcans i la famosa guerra no bèlica, la Guerra Freda, que tants minuts de pel·lícules ens ha regalat i tants espies han sorgit en els centenars de novel.les d’aquest gènere.

Hem canviat de segle i també de mil·lenni però seguim en guerres. Una guerra santa “encoberta” i ara una de biològica?

Però tornem al fil de les guerres del segle XX. La que em toca de més a prop va ser la que menys vaig estudiar: La Guerra Civil. Una guerra de la que no se’n podia parlar a casa perquè ningú et deia gaire res tret que un avi va batallar en els dos fronts i l’altre se’n va lliurar  per la “refotuda cama”. Però recordo no fa massa anys que tot parlant de la famosa “memòria històrica” el pare em va dir:

-El que més m’emprenya de tot – ho va dir molt enfadat i per això no poleixo el llenguatge – és haver-me deixat engatussar amb una història falsa, una història d’un sol bàndol. Ens van adoctrinar! I érem tants que no ens varem adonar d’aquesta mentida…

-Se li’n diu manipulació històrica aplicada pels dictadors i vencedors per justificar la seva crueltat i crear una nova realitat – evidentment li vaig respondre una cosa semblant i per suposat no tant setciències com sona ara.

Fou vertaderament la guerra civil espanyola una segona guerra mundial? Fou de veritat una guerra amb ideals de llibertat i solidaritat? Va ser la primera guerra on l’espai civil va entrar en conflicte armat? Va ser una guerra entre germans? O en realitat va ser una guerra d’ambició? Realment Franco tenia la intenció d’exterminar a tots els republicans i per això va permetre la carnisseria de l’Ebre? Sota la ridícula figura del “paco” s’hi amagava un Hitler matusser? O la seva condició d’Espanyol va condicionar que la repressió no fos hitleriana?

De totes aquestes preguntes que m’he anat fent durant anys, he trobat algunes respostes tot llegint sobre el tema. I ara que estic preparant una novel.la que parla un xic de la batalla de l’Ebre, però també de la invasió de la Valh d’Aran, diguem que m’hi he endinsat de ple. Per això també estic planejant una visita a La Fatarella, el poble de la Fina – una companya escriptora – perquè em mostri el seu poble i també el memorial de les Camposines, la cota 705 de la serra de Pàndols, coneguda com la Punta Alta; el Coll del Moro (lloc de comandament del Franco) o Quatre Camins (on s’ubica el monòlit del Terç de Montserrat) però per sobre de tot “el poble perdut” on passa una part de l’acció.

On era aquest poble? Què era? Qui l’habitava? Perquè estava perdut? Com era? Les respostes les trobareu en aquest deliciós llibre escrit per Pere Martí i Bertran i coeditat per Edicions del Serbal i la Fundació El Solà http://www.fundacioelsola.org

En una ressenya de Faristol – una excel·lent revista de Literatura Infantil i Juvenil – presenta a  Pere Martí com “un escriptor i prescriptor literari juvenil amb experiència docent.”

El xiquet i el poble perdut és un conte per a tothom que vulgui llegir història vertadera. Un relat precís i rigorós, amb vocabulari acurat i de la terra. Pere Martí presenta la batalla més sagnant de la Guerra Civil i l’escenari que va patir l’embat d’un bàndol i altre, a través dels ulls d’un vailet. L’autor es basa en personatges reals del poble de la Fatarella per explicar fets i personatges històrics en la primera persona d’un nen.

Coneixeu aquella magnífica pel·lícula Matar un rossinyol basada en la novel.la de Harper Lee? Va estar rodada des de la perspectiva visual de la petita Scout i per això la majoria de plans són contrapicats.

Si el Xiquet i el poble perdut s’hagués de filmar, s’hauria d’aplicar la mateixa tècnica, perquè narra la tragèdia que van viure els nostres avis a través del punt de vista d’un infant, però explicat en la seva maduresa perquè

“jo, com la majoria vaig callar, em vaig considerar un vençut més”

«Dispareu a tants gaigs com vulgueu, però recordeu que és un pecat matar un rossinyol.» Parefrasejant aquesta frase de Harper Lee acabaré aquest bloc amb un consell,

Llegiu tants llibres com vulgueu, però recordeu que serà un error no incitar la lectura d’El Xiquet i el poble perdut”

I com sempre… agrairé llegir comentaris d’aquí sota o al correu-e. Fins aviat!