Els Desposseïts

Els Desposseïts

Fer dos blogs – o publicar dues opinions – a l’any no em converteix en blogaire. Tenir 3 novel.les publicades etiquetades de juvenils – o com diuen els americans de joves adults – tampoc em converteix en escriptora segons CLIJCAT, que és el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Tot i així m’entesto a escriure i a escriure i per això tinc dos llibres més a l’ordinador esperant editor, a banda del que estic embastant, una novel.la pseudo-històrica per adults.

Però si bé escric i escric, també llegeixo i llegeixo i m’he proposat per aquest any del número 5 – sumeu les xifres del 2019 afegint-hi 1 de gener – escriure un petit comentari dels llibres que vagi llegint i acabant. D’aquesta manera llegiré, escriuré i compartiré.

El llibre que encetarà aquest propòsit d’any nou és Els Desposseïts d’Úrsula K. Le Guin finalitzat tot just la setmana passada.

Tot va començar abans del Sant Jordi de l’any passat quan m’informava de què comprar per la nostra diada. Mirant el Twitter vaig veure una recomanació de la Laura Huerga de Raig Verd Editorial, aconsellant la lectura d’aquesta meravella de ciència ficció, editada amb exquisidesa, tapa dura i amb una magnífica traducció al català de Blanca Busquets. Me’l vaig apuntar a la llista de la compra i quan vaig tenir-la al sac, li vaig notificar a la Laura. Ella em va respondre – sempre respon – amb un curiós missatge: llegeix-lo amb un llapis al costat. Em va fer gràcia el comentari perquè vaig suposar-la apassionada pel llibre. I jo que no sóc gens de ciència ficció mig any després de comprar la novel.la vaig iniciar la seva lectura amb intriga. Aviat vaig entendre les paraules apassionades de la Laura.

Els Desposseïts,  un clàssic de la ciència-ficció aclamat com la millor literatura des del feminisme.

Què vol dir això exactament? Doncs que les qüestions feministes són rellevants i es fan presents en els dos mons inventats – Urras i Anarres – en les formes de fer, de comportar-se, de relacionar-se, d’estimar-se, en els discursos, les pràctiques, les tasques, els estudis i tot allò que desenvolupen els habitants de dos mons tan contraposats com ho són la Terra i la Lluna.

En un d’aquests mons l’autora crea una utòpica societat on les discriminacions en teoria són superades, un món on no hi ha desigualtats per raó de gènere, on les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, on no se les discrimina a nivell de drets, on els noms no es consideren ni femenins ni masculins, etc.

– És cert que no hi ha distinció entre la feina dels homes i la de les dones?

– Bé, no, aquest sembla un fonament massa mecànic per determinar la divisió de treball, no et sembla? Les persones escullen la feina segons els interessos, el talent, els seus punts forts… què hi té a veure le sexe, en tot això?

Un món imaginari que permet estructurar i plantejar noves formes de relació i permet repensar qüestions que són bàsiques pel feminisme.

Aquesta utopia feminista em va fer subratllar bona part del llibre.

D’altra banda, el mon més terraqüi, més maco, amb més aigua, amb clima temperat, té per contrapartida discriminacions, desigualtats socials i intel·lectuals on prima l’ordre jeràrquic establert, on la dona és relegada al seu rol femení per antonomàsia – en desigualtat de condicions amb el masculí – i on el propietari oprimeix la classe baixa. En aquest món anomenat Urras és on el protagonista, un físic d’Anarres, aterra per desenvolupar una nova teoria beneficiosa per a la humanitat.

Tan punt arriba se li proporciona roba, allotjament, alimentació i feina a la universitat. Evidentment també se li mostren totes les meravelles, les que enlluernen: la llibertat, el poder, la individualitat i el benestar; trets lloats en tota societat consumista. Però de mica en mica descobreix les misèries d’aquell món que un dia els seus avant-passats van abandonar per crear una nova societat més comunitària, més endreçada, més igualitària. Aquesta realitat l’aclapara quan descobreix que segueixen existint fortes desigualtats, la opressió i l’individualisme exacerbat. El seu món, aquella societat anarquista contrasta amb Urras però tot i així reconeix que la utopia d’una societat regida pels principis de solidaritat i cooperació sense la necessitat de cap institució estatal acaba essent una societat opressiva.

L’Úrsula – em prenc la llicència d’anomenar-la pel nom – narra la vida utòpica d’un món anarquista i l’antitètica realitat d’un món capitalista. Els Desposseïts és en realitat una profunda crítica social i política del nostre món extrapolat a planetes imaginaris.

El llibre és una meravella clàssica, però per mi ha estat una lectura frustrant perquè aquella utòpica societat feminista – la no masclista, la que no té un sexe superior a l’altra – tan reivindicada a finals del segle XX, ara a principis del XXI segueix sent una utopia, cada cop més llunyana, d’una altra galàxia.

I aquell pacifisme i ecologisme incipient dels anys 70 exhortat per Úrsula Kroeber Le Guin ara està en vies d’extinció. Estem abocats al desastre de la guerra amb polítics extremistes que declaren el diner com a bé immaterial de la humanitat matant el planeta a cops de perforadora.

En fi, llegiu per somniar utòpiques vides que ja sabem com és la realitat…

Orgull de tenir un exemplar a la llibreria de casa:

Adjunto aquest link per si us he picat la curiositat d’aquesta obra d’art literària i voleu més informació.

Els desposseïts TAPA DURA

Us animo que deixeu els vostres comentaris aquí sota:

 

3 Comentaris

  • Modesta Publicat el 22nd març 2019 7:01 pm

    Hola, Anna!

    Acabo de llegir el teu comentari sobre “Els desposseïts”. No coneixia aquesta novel·la, ni tampoc l’autora. Però m’encanta llegir blogs de lectura per conèixer coses noves, així que… moltes gràcies!

    Ara mateix, tinc a la tauleta “Trilogía de la guerra”, de l’Agustín Fernández-Mallo, i, després de 150 pàgines, encara no sé si l’acabaré.

    Un petó.

    Modesta

  • David Publicat el 22nd març 2019 7:02 pm

    Gràcies Anna!

    Aquest cap de setmana amb calma m’ho llegeixo… vaig a pinyó aquests dies. De l’Ursula K. LeGuin vaig llegir fa molts anys “Un mag de Terramar”.
    “Els desposseïts” no l’he llegit, però el tenim a la Biblio.

    Petons!

  • Francesc A. Publicat el 22nd març 2019 7:03 pm

    Hola Anna, 

    Gràcies per enviar-m’ho. Properament, veig que publicaràs la novel·la negra, ja m’informaràs (ahir vaig acabar la cinquena d’en Jordi Sierra i Fabra i avui he començat amb una de la Fred Vargas). 

    Records, 

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image