La perla de l’estiu

Abans de res donar la benvinguda a les noves subscripcions a la meva particular xerrameca de llibres. Em fa l’afecte que amb cada post augmentem la colla i això m’afalaga un munt 😉

Però anem al gra. Què m’ha passat aquest agost? Doncs que he llegit un llibre que tenia pendent des del maig de l’any passat, just quan el meu llibreter de capçalera – en Miquel de la llibreria La Guineu de Sant Feliu de Guíxols – em va avisar de l’arribada de la novel.la que havia encarregat per Sant Jordi. Fou precisament per la diada que vaig llegir la crítica d’una història amb un títol llarg, flaire cítric i gust melós, Pa de llimona amb llavors de rosella de Cristina Campos. Em va intrigar el títol i també el fet que l’acció passés en una illa. No vaig dubtar en encarregar-la. I sí, he tardat a llegir-la perquè m’han entrat d’altres títols però ara ja puc dir que

Feia temps que no em captivava tant una novel.la com ho ha fet aquesta

La història t’atrapa de bon principi gràcies a una escriptura fresca i planera, molt visual, cinematogràfica diria jo. Parla sobre l’amistat femenina, la família, els secrets guardats, els inconfessables, el desig, l’amor, la passió, la solitud, la supèrbia.

M’ha emocionat sentir com em submergia en els sentiments dels personatges principals i també dels secundaris i m’ha fet admirar la Cristina, l’autora, per com parlava d’una manera planera sobre les complicades relacions humanes. I més d’un cop m’he adonat de l’aparició del somriure còmplice en descobrir els trucs de guionista per enganxar-te.

Com he gaudit d’aquesta lectura!

Tan és així que més d’una nit he deixat un xic de banda la parella per poder estar una estona amb l’Anna i la Marina, l’Úrsula, l’Anita, la Lola, en Mathias, la Imelda, el capellà, l’imbècil de l’home de l’Anna, la rondinaire de la Catalina, L’Antonio, el mariner del port de Valldemossa, entre d’altres personatges. Fent salts d’espai i temps de manera subtil, l’autora t’atrapa i no et deixa marxar.

Pa de llimona amb flors de rosella, parla de sentiments establerts a la condició femenina i exposa una relació fraternal truncada que s’uneix al cap dels anys gràcies a l’herència d’una dona desconeguda. La recerca de la resposta al per què d’aquesta herència és l’eix de la novel.la. A partir d’aquí es teixeix una història que parla d’amors que marquen la vida, de marits fatus, dels sentiments impulsius de l’adolescència, de la saviesa de l’edat, de la temperança, dels secrets, de les confidències de les amigues, de la vida de poble, de tafaneries… I així, de mica en mica, sense adonar-te’n, t’endinses en la vida d’uns personatges que te’ls fas teus. Tan teus, que aquesta família mallorquina acaba essent família teva. La narració t’atrapa com si d’una teranyina es tractés, però sense perill a ser devorada. De fet qui cruspeix és la lectora, que es transforma en aranya endrapadora 😉

És una història minimalista i sensorial amb flaire de mar, de sal i de pa acabat de coure.

En algun lloc vaig llegir que l’autora no li va convèncer la portada perquè la trobava massa femenina i tenia por que els homes no l’escollissin o si ho feien fos per regalar a la dona. Però vet aquí que aquest és un llibre femení. Els homes que no el triïn per la portada “massa femenina”, tampoc la triaran pels efluvis a literatura sentimental (amor, passió, odi, rancúnia) perquè tot aquest món sentimental els supera. Com els supera qualsevol novel.la costumista on l’acció ve determinada per l’acció romàntica dels personatges. Per sort no tots els homes són així, ni la masculinitat es mesura pel grau d’acceptació del sentiments. Per tant, Pa de llimona amb flors de rosella pot estar orgullosa d’aquest estigma femení.

D’altra banda una altra característica molt típica de dones  és la cuina com centre de preparació d’aliments. Qui diu cuina, diu forn – com és el cas que ens pertoca – on es pasta un pa com el d’abans i on es prepara una pa de llimona tot intentant trobar l’ingredient secret que el feia tan delectable. I així a cada capítol hi trobem una recepta que ens obre la gana i el desig d’olorar aquelles menges.

De què va? Doncs a la contraportada diu això:

L’Anna i la Marina són dues germanes que, allunyades des de la seva joventut, es retroben per vendre un molí i un forn de pa que han heretat d’una dona que no coneixen. És l’hivern del 2010, a Valldemossa (Mallorca), i les germanes han viscut vides totalment oposades: l’Anna gairebé no s’ha mogut de l’illa i continua casada amb un home a qui ja no estima; la Marina, en canvi, ha viatjat per tot el món i treballa per a una ONG.

Mentre intenten desxifrar el misteri de l’herència, hauran de fer front als vells conflictes familiars i alhora recuperar els anys perduts.

Certament hi ha generes que m’agraden més que d’altres. La fantasia, per exemple, no em diu res, ni tampoc la novel.la rosa, o la poesia, però m’entusiasme la novel.la històrica, la negra, la d’espies, la juvenil, la contemporània, la catalana, l’anglesa, la nord-americana, la francesa, etc. M’agrada llegir. Gaudeixo dels llibres que m’atrapen, em transporten, m’intriguen, em fan plorar o riure, em fan patir, em fan pensar. No miro qui l’ha escrit, però agraeixo quan està ben escrit perquè em fa viure en primera persona l’aventura, la tragèdia o la comèdia, o em fa conèixer persones alienes amb pensaments inversemblants. Aleshores considero que s’ha fet bona feina, que és bona literatura, com la realitzada per la Cristina Campos.

Per acabar us poso un parell de preguntes per veure si encerteu el per què del títol d’aquesta nova entrada al bloc. Per què creieu que he triat la perla com a gemma?

1. Perquè fa referència a un tresor amagat, desconegut?
2. Perquè la perla és un arquetip femení?
3. Perquè la perla és marinera com el nom d’una de les protagonistes?
4. Cap de les anteriors perquè la perla no és cap gemma.

I ja sabeu, si us ha agradat deixeu el comentari aquí sota. I si no us ha agradat envieu als vostres adversaris aquest enllaç per fastiguejar-los 😉

Bona lectura i bon profit!