La valuosíssima lectura de primavera

Només puc dir meravelles d’El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, escrit per Davide Morosinotto i publicat per Viena Edicions, perquè va ser començar i traslladar-me de immediat al Mississipí de principis del segle XX. I vaig fluir pel riu, a bord d’aquell vaixell de vapor de dues grans xemeneies i amb unes pales immenses a popa que aixecaven l’aigua del Mississipí per remuntar-lo. I vaig escoltar la remor de les palades i efectivament, també la veu de “Mark Twain“.

El pseudòmim del mestre, Samuel L. Clemens, el va treure del seu temps d’aprenent de pilot en un vapor fluvial quan avisava al capità de la profunditat del riu: Marca dues braces! cridava el jove Samuel. O tres, o una la que indiqués la marca. Navegar amb dues braces, Marck Twain, no era problema perquè són quatre metres de profunditat, però menys significava portar un control més que exhaustiu per part del grumet i un domini del timó per part del pilot.

Sigui com sigui la reminiscència de Mark Twain està molt present a El famosíssim catàleg de Walker & Dawn tot i que no és ni Tom Sawyer, ni Huckelberry Finn. És una aventura explicada a quatre veus, de quatre joves, de quatre amics, quatre persones unides per l’amistat i el respecte. És una novel·la de creixement que impacta, que està plena de valors, que defuig de la moralina de la mala LIJ, i que explica fets i costums que ara fan posar la pell de gallina a més d’un. Sort que Davide, l’autor, ens avisa al principi del llibre:

Xiquets moderns i responsables, feu-me cas i llegiu aquest llibre d’amagat dels vostres pares – avisa el traductor tan punt obres el llibre

I tot perquè està molt mal vist que els joves fumin, beguin alcohol, que considerin les dones un zero a l’esquerra i que s’accepti el racisme. Perquè ara tot és diferent i molt evolucionat, oi? Perquè s’està preparant la colonització humana a Mart i els ordinadors pensen i treballen per nosaltres. Ara no hi ha racisme i les dones són finalment considerades ciutadanes de primera i poden votar, pensar i decidir lliurament arreu del món. Ara… tot bé!

Cal llegir El famosíssim catàleg de Walker & Dawn de debò i no per adonar-nos que no s’ha evolucionat massa, sinó per reviure la joia que produeix tota obra literària de qualitat, amb capacitat de permanència, que trenca fronteres, que tot i estar protagonitzada per un grup d’adolescents de fa un segle és una història actual, universal, amb una trama que flueix com el riu a través de quatre veus ben diferents.

Tenim el punt de vista de l’aventurer, el líder, però que acaba cedint pel bé de la comunitat. Tenim el jove xamam, per mi també el més poètic, el més arrelat a la terra, el que vol dirigir cap a un món millor el seu ramat, i el que utilitza la raó com a eina principal per tirar endavant i no pas la força. També hi ha la veu femenina, forta intel·ligent i protectora. Forta perquè es crea ella mateixa la impenetrable cuirassa però que en el fons preten ser estimada i valorada per com és en realitat, femenina. I finalment en Tit, el germà petit de la Julie, la veu més silenciosa dels quatre en ser, de ben segur, autista. Ell tanca el llibre de manera abrupta, com ho faria un autista, però que gràcies a la màgia de l’escriptura pot fer-ho, pot comunicar-se. I tot i que m’hagués agradat allargar la lectura trobo que està molt ben plantejada per la manera de ser del personatge.

No crec equivocar-me amb el diagnòstic d’en Tit, però si estic equivocada, si us plau Junts Autisme feu-m’ho saber.

Felicito a Stefano Moro i Annalisa Ventura pel disseny gràfic de la novel·la. A Carles Biosca per la traducció. A Viena Edicions per l’encert de publicar-la en català i per una edició tan sublim i aventurera. I evidentment a l’autor per una obra que retorna l’esperança de la LIJ amb majúscula, plena i universal. Gràcies Davide Morosinotto pels mítics escenaris, per les trames i per uns personatges heterogenis que fan vibrar. Dir-vos que Morosinotto ha rebut, merescudament el premi Novel de literatura infantil i juvenil el Premi Andersen 2017 per aquesta obra.

Sí és lectura obligada. I no em val l’excusa de “no llegeixo literatura juvenil” perquè aquesta és LITERATURA universal, per a grans i petits, i per a joves adolescents perquè descobriran que hi ha vida més enllà del mòbil i les sèries.

I com sempre… ja sabeu, deixeiu els vostres comentaris aquí sota que els espero amb delit. A gaudir de l’estiu que està a punt D’ARRIBAR 😉