Sota la mar salada

Sí, ho sé, en sóc conscient, no fa ni un mes de la darrera entrada i ara torno a estar per aquí. Això és perquè d’aquí a molt poc, molt poquet me’n vaig de vacances i volia deixar-ho enllestit i penjat perquè li vaig prometre a Sergi Caparrós que li faria quatre ratlles aquest estiu.

I sí, me’n vaig de vacances. I sí, sé que estem a l’Agost. I sí, sé que és temporada alta, però també sé que tinc una família que sí, que em mereixo i que gràcies a ella puc anar de viatge amb la filla. 

I sí estic contenta, contenta perquè a més a més quan torni tindré un contracte de publicació esperant per ser signar. 

I sí, és de debò, l’any vinent llibre nou a les llibreries. Però d’això en parlaré més endavant perquè avui toca “Sota la mar salada” una novel·la històrica d’intriga escrita per un autor català de Sants. I és que a banda de la gran Feliu, que en pau descansi, també hi ha joves promeses. Oi Sergi Caparrós?

A veure, Sota la mar salada parla de tresors perduts, de misteri, de venjança, d’amor – per suposat – perquè sense tensió amorosa no avança la història. Clar que si fos una novel·la negra no es parlaria d’amor sinó de sexe, o millor dit d’atracció sexual. Però aquesta no és una novel·la negra, ni tampoc històrica, és un hibrid molt interessant que ens endinsa a les profunditats del mar – com és a S’encalladora, l’illot davant del Cap de Creus a l’altra banda del freu de Sa Clavaguera, un pas estret entre les roques que un dia el nedaré perquè està protegit de la tramuntana 😉

En Sergi ens presenta una aventura amb peces arqueològiques ofegades pel mar, amb d’altres amagades per humans amb molt rezel i amb molt misteri per descobrir. Per suposat amb molta persecució i amb el gran protagonista de la novel·la, la venjança en persona, qui mou tots els fils perquè la novel·la avanci cap a l’aventura. Tot ben lligat amb intriga, corrupció, tràfic d’antiguitats en una amanida de dues línies temporals, la del lustre 1884 a 89, inici de tot i la del 1929 el desenvolupament de la història, però no finalització perquè sospito que hi haurà alguna segona part, segons es dedueix en el darrer paràgraf de la novel·la quan tot ja s’ha acabat. 

Tot i que el novel·lista de Sants tanca la història amb uns punts suspensius la història està resolta i molt ben resolta. Què li critico? Dues coses, amaga massa el misteri. Pel meu gust hauria de donar més pistes perquè qui llegeixi pugui enganxar-se més a la història. Hauria de donar més peixet per satisfer la curiositat lectora. 

També m’hagués agradat endinsar-me en una Costa Brava que encara havia de néixer, una Costa Brava abrupta, amb corriols més que carreteres, amb dones vestides de negre de d’alt a baix, amb xarxes al sol, amb pescadors cremats pel sol, amb corall vermell enganxat a les xarxes, o l’acumulació d’esponges per vendre a la porta de les cases dels pescadors. Tot aquell ambient de finals del segle XIX no s’ensuma tot i ser la mar d’interessant.

Tampoc m’ha agradat que l’editorial publiciti una novel·la d’intriga com a thriller! Per què utilitzar una paraula anglesa si tenim una en català que ho defineix a la perfecció? Poden dir-li negra, policíaca, de suspens, de policies i lladres, però no thriller, per favor! 🙁

Tenim un idioma prou ric per no haver d’utilitzar paraules foranies!

Sergi, què et sembla aquesta nova trama delictiva: una escriptora és acusada d’utilitzar massa paraules catalanes. L’advocat, un lletraferit d’ofici troba indicis d’una trama perillosa però no és fins que es topa amb una petita editorial, independent que descobreix la trama d’editorials mooolt grans i planetàries que aniquilen diàriament una paraula de diccionaris petits, d’idiomes ancestrals però amb poca ressonància mundial. L’excusa de l’aniquilació? Utilitzar un gran idioma per arribar a tot el món!

Fora broma, cal que llegim més en català, escrivim més en català, pensem més en català, estimem més en català i vivim en català sigui on sigui. A mi m’agrada la meva llengua, l’estimo i la valoro i estic convençuda que si volem que no s’enfonsi sota la mar salada l’hem d’utilitzar sempre.

Ja acabo i ho faig amb un consell, si aneu de vacances us emporteu el llibre Sota la mar salada. I si heu tornat a treballar el llegiu també perquè us distraurà. Feu el que feu, estigueu on estigueu, llegiu i feu-ho en català.

Apala, doncs fins aquí. Ara ja sabeu que com sempre espero els vostres comentaris aquí sota. I si són floretes més que millor hahahahahaha