Un Sakura poc florit

Un Sakura poc florit

Sakura, que vol dir cirerer en flor, té un fort simbolisme al Japó, utilitzat en pintura, literatura i música. En aquest cas Matilde Asensi uneix pintura i literatura en una història ambientada al país del sol naixent.

La interessant història de Sakura

Quan el milionari Ryoei Saito va comprar en subhasta el “Retrat del doctor Gachet” per 2 milions i mig de dòlars, poc que es va pensar que el govern nipó li faria pagar una altra morterada en concepte d’impostos. Aquest fet no li va agradar gens. De fet el va encendre i va jurar venjar-se: per evitar que el quadre passés a mans del govern va assegurar que es faria enterrar – i per tant incinerar segons marca la tradició – amb el quadre un cop mort. I fou precisament des de la mort del milionari l’any 1996 que aquest quadre va desaparèixer. On és? De veritat es va perdre una obra d’art per aquesta raó? De veritat els govern nipó permetria aquesta humiliació? Els hereus no van fer res per aturar la destrucció?

Amb aquestes premisses comença la nova aventura de Matilde Asensi, SAKURA

Tot comença quan Ichiro Koga – un altre milionari nipó del món de les funeràries – contracta cinc persones per iniciar la investigació del destí d’aquesta obra. Cinc persones de diferents àmbits – Oliver, l’artista urbà, Hubert, el galerista holandès, Gabriella, la pintora italiana, John, l’enginyer d’EUA i Odett, la infermera – perquè l’ajudin a investigar la sort d’aquest quadre. La seva recerca s’inicia a París i molt aviat hauran d’anar fins al Japó.

Interessant, oi?

Aquesta intrigant història s’ha anat teixint per conformar una novel.la d’aventures, d’història i sobre tot d’art. Un llibre pretesament entretingut pel títol d’aventura però poc emocionant, acaba essent interessant per la lliçó artística que se’ns ofereix. No només s’aprèn sobre Van Gogh, perquè s’hi fa una dissecció d’una part de la seva obra, sinó que també se’ns mostra la influència que diferents pintors japonesos van tenir en la pintura del neerlandès de pel-roig.

Tanmateix SAKURA és un llibre difícil d’empassar per culpa d’uns personatges poc definits i una acció excessivament repetitiva. L’autora – com és tradició en les seves novel.les – posa a prova als seus personatges ficant-los dins de catacumbes – que sembla ser n’hi ha per tot el món i no només a Roma – per passar proves una vegada i una altra com si tot plegat fos una immensa gimcana. Tanmateix la novel·lista passa per alt el retrat imprescindible dels personatges que protagonitzen el seu llibre, uns personatges que es presenten amb una única motivació: els diners!!!

Tot i que no m’agrada i em sap greu per la feina realitzada, aquest cop No recomano aquesta lectura.

Matilde Asensi és una escriptora de novel.les històriques d’aventures.

I és molt  bona en el seu ofici. Ho dic amb coneixement de causa perquè he llegit quasi totes les seves novel.les – excepte Peregrinatio i El retorn del cató – En sóc fan des de fa molts anys i totes m’han enganxat tant o més que el El Codi Da Vinci de Dan Brown, que en el seu moment va ser un èxit de vendes mundial. Però molt abans que Dan Brown, l’Asensi ja havia aparegut amb força amb La Sala d’Ambre, Iacoubus, L’últim Cató i L’Origen perdut.

L’escriptora alicantina va néixer l’any 1962 i al 1999 va publicar la seva primera novel.la. Des d’aleshores ha conreat un genere que no sempre té l’empatía intel·lectuals, perquè l’aventura – sempre l’aventura – està mal vista en el món literat.

“Ai senyor”, com sospira la pubilla…

Pocs escriptors que hagin escrit novel.les d’aventures han pogut entrar al limb dels escriptors. I si ho ha fet el gran aventurer americà, Mark Twain, ha estat perquè va ser beneït amb aquell sarcasme seu, tallant i mordaç, que el va fer guanyar adeptes i detractors a parts proporcionals. Sí, ja ho sé, és una teoria totalment subjectiva estreta del meu cervell.

Matilde Asensi, porta venuts més de vint milions de llibres, traduïts a quinze idiomes, entre ells el català. Diuen que és un referent en el món dels “èxit de vendes” però de QUALITAT. I és cert, Matilde Asensi té el privilegi guanyat a pluma de ser bona escriptora i estar dins les llistes dels més venuts. El segell Asensi és segell de qualitat, encara que en aquesta darrera aventura no se n’hagi sortit del tot. Però en té d’altres. Podeu triar i remenar, totes són aventures pures:

  1. La sala d’ambre, situat en l’actualitat és la recerca d’una obra d’art desapareguda misteriosament en temps dels nazis (Planeta, 2001), trad. de Teresa Graells.
  2. Iacobus, el viatge revelador d’un cavaller que segueix les petjades dels templers pel Camí de Sant Jaume. (Planeta, 2002), trad. de Teresa Graells.
  3. L’últim Cató, una trama que permet als protagonistes descobrir secrets ocults a Roma, Jerusalem, Atenes i altres ciutats importants. Investiguen uns robatoris de fragments de la Vera Cruz. (Rosa dels Vents, 2003), trad. de Neus Nueno. Aquesta novel.la segueix essent referent pels apassionats de la novel.la històrica d’aventures i de coneixement.
  4. L’Orígen perdut és la recerca d’una civilització perduda a la selva de l’Amazones. (Planeta, 2004), trad. de Teresa Graells.
  5. Tot sota el cel és una gran aventura a la Xina cercant el tresor del Gran Emperador. (Planeta, 2006), trad. de Teresa Graells.
  6. Terra Ferma primera part de la trilogia de Martín Ojo de Plata. (Planeta, 2008), trad. de Josep Alemany.
  7. Venjança a Sevilla, segona part de la trilogia (Planeta, 2010), trad. de Josep Alemany.
  8. La conjura de Cortés, tercera part (Planeta, 2012), trad. de Núria Garcia i Sabina Galí.

Aquesta trilogia, perdoneu-me però em va entusiasmar, és l’essència de les novel.les d’aventures: amb històries de pirates, goletes, or espanyol, i olor a sal i rom.

Per cert, un dia d’aquests recordeu-me que us parli d’una altra saga de pirates, la d’Ala de Corb d’Enric Larreula. Pirates i més pirates. Aventures i història en versió catalana autèntica, però pot ser menys coneguda perquè està titllada de Literatura Infantil i Juvenil. Una altra lacre si es parla de vendes i prestigi…

Tota l’obra de Matilde Asensi destaca per la seva qualitat literària i la seva contrastada documentació històrica. Ella que va ser periodista i funcionaria abans que escriptora assegura que l’experiència li va anar molt bé per identificar les històries que ha volgut escriure. Amb la història sucosa de Sakura no se n’ha sortit per culpa d’uns personatges massa plans que parlen més que actuen i una repetició constant de gimcanes enrevessades sota terra. Aquest cop la ploma de Matilde Asensi no ha destacat. La seva experiència i la seva maduresa no ha estat reeixida, tot i aconseguir un bon ritme. Admiro la bona documentació que sempre fa per escriure i com sempre m’ha agradat aprendre detalls de pintura i art, així com de cultura japonesa, que m’ha motivat a seguir llegint. Però segueixo confiant en ella i per això aviat em llegiré el retorn del Cató. I quan sigui ja us en parlaré.

Com sempre, deixeu-me llegir les vostres idees deixant un comentari aquí sota. Gràcies 😉

 

Afegir comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

“He aquí una aventurera en toda regla: Anna Genover. Una aventurera de las mías, las que de niñas soñábamos con protagonizar mil historias fantásticas imitando a nuestros héroes literarios. Y que, cuando crecimos, tuvimos la suerte de descubrir que podíamos seguir viviendo esas historias si nosotras mismas las plasmábamos sobre el papel…

No perdáis de vista a esta escritora porque dará mucho que hablar, estoy segura.”

” Bugs, maggots and mites! Great story! I truly have enjoyed the Grumpy Gardener’s book. This amusing, fun and instructive story offers a new vision of this terrible monster named Climatic Change. Two thumbs up!”

Telèfon: +34 669 061 589
info@annagenover.cat
Style switcher RESET
Body styles
Color settings
Link color
Menu color
User color
Background pattern
Background image