Sota la mar salada
Sí, ho sé, en sóc conscient, no fa ni un mes de la darrera entrada i ara torno a estar per aquí. Això és perquè d’aquí a molt poc, molt
LLEGIR MÉSSí, ho sé, en sóc conscient, no fa ni un mes de la darrera entrada i ara torno a estar per aquí. Això és perquè d’aquí a molt poc, molt
LLEGIR MÉSUn, dos, tres i més perquè he anat llegint sense gota de temps per escriure, ni entrar al blog. De fet, escriure sí que ho he fet, però eren escrits
LLEGIR MÉSQuè llegenda ni què punyetes, Girona és tres vegades immortal i punt! Sí d’acord, quan era petita fèiem l’afegitó de “i ara plena de merda fins a d’alt” Però també
LLEGIR MÉSQuan vaig escriure El Broc Màgic el 2005 no esperava guanyar cap premi perquè la novel·la estava pensada com a regal exclusiu per celebrar el desè aniversari del meu nebot.
LLEGIR MÉSaquàtiques o platòniques. O quan la raó d’un viatge és el trencament de la consciència i com aquest es converteix en la pròpia il·luminació, seria el sumari d’un periple pel
LLEGIR MÉSSospitava, només pel títol, que aquesta novel·la m’agradaria. El mar em captiva i les illes m’apassionen. Els meus viatges preferits sín insulars. He vistat Nova Zelanda, i Madagascar, passant per
LLEGIR MÉSLes cartes tradicionals, com les del tarot, tenen el seu significat simbòlic i cada coll representa un poder. Els oros, el comercial; les espases, el militar; les copes, l’eclesiàstic, i
LLEGIR MÉSNomés puc dir meravelles d’El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, escrit per Davide Morosinotto i publicat per Viena Edicions, perquè va ser començar i traslladar-me de immediat al Mississipí
LLEGIR MÉSSí, mea culpa. Un bloc que havia de ser mensual ha esdevingut en un de “tant en tant”. I no, no estic contenta com unes pasqües, però tampoc em flagel·lo
LLEGIR MÉSTot va començar a finals de novembre quan acabava d’encetar la novel·la de la Matilde Asensi, El retorn del Cató i just a la safata d’entrada del correu va aparèixer
LLEGIR MÉSDesembre de 1989, estiu austral, amb una calor que fonia les pedres caminava a poc a poc pels carrers de Montevideo, Uruguai, buscant una adreça. Aleshores no hi havia ni
LLEGIR MÉSAquest post ha estat a punt de titular-se “Quan vaig utilitzar el QUAN per iniciar una novel·la i com es va convertir en un hàbit” I si no ho he
LLEGIR MÉSAnna Genover i Mas 2016 © Tots els drets reservats. Política de cookies