Català
Sota la mar salada
Sí, ho sé, en sóc conscient, no fa ni un mes de la darrera entrada i ara torno a estar per aquí. Això és perquè d’aquí a molt poc, molt
LLEGIR MÉS
Un, dos, tres i més
Un, dos, tres i més perquè he anat llegint sense gota de temps per escriure, ni entrar al blog. De fet, escriure sí que ho he fet, però eren escrits
LLEGIR MÉSDe llaços i de likes va la cosa.
Què llegenda ni què punyetes, Girona és tres vegades immortal i punt! Sí d’acord, quan era petita fèiem l’afegitó de “i ara plena de merda fins a d’alt” Però també
LLEGIR MÉS
Coincidències fascinants
Quan vaig escriure El Broc Màgic el 2005 no esperava guanyar cap premi perquè la novel·la estava pensada com a regal exclusiu per celebrar el desè aniversari del meu nebot.
LLEGIR MÉS
El viatge a les profunditats…
aquàtiques o platòniques. O quan la raó d’un viatge és el trencament de la consciència i com aquest es converteix en la pròpia il·luminació, seria el sumari d’un periple pel
LLEGIR MÉS
L’illa de les dones del mar
Sospitava, només pel títol, que aquesta novel·la m’agradaria. El mar em captiva i les illes m’apassionen. Els meus viatges preferits sín insulars. He vistat Nova Zelanda, i Madagascar, passant per
LLEGIR MÉS
Cobricela’t quan pintin bastos!
Les cartes tradicionals, com les del tarot, tenen el seu significat simbòlic i cada coll representa un poder. Els oros, el comercial; les espases, el militar; les copes, l’eclesiàstic, i
LLEGIR MÉS
La valuosíssima lectura de primavera
Només puc dir meravelles d’El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, escrit per Davide Morosinotto i publicat per Viena Edicions, perquè va ser començar i traslladar-me de immediat al Mississipí
LLEGIR MÉS
De Pasqües a rams i més enllà…
Sí, mea culpa. Un bloc que havia de ser mensual ha esdevingut en un de “tant en tant”. I no, no estic contenta com unes pasqües, però tampoc em flagel·lo
LLEGIR MÉS
Un calendari d’advent… ben literari ;-)
Tot va començar a finals de novembre quan acabava d’encetar la novel·la de la Matilde Asensi, El retorn del Cató i just a la safata d’entrada del correu va aparèixer
LLEGIR MÉS
Dels Tupamaros als Cantamapes
Desembre de 1989, estiu austral, amb una calor que fonia les pedres caminava a poc a poc pels carrers de Montevideo, Uruguai, buscant una adreça. Aleshores no hi havia ni
LLEGIR MÉS
Quan el QUAN es converteix en hàbit…
Aquest post ha estat a punt de titular-se “Quan vaig utilitzar el QUAN per iniciar una novel·la i com es va convertir en un hàbit” I si no ho he
LLEGIR MÉS