Què llegenda ni què punyetes, Girona és tres vegades immortal i punt! Sí d’acord, quan era petita fèiem l’afegitó de “i ara plena de merda fins a d’alt” Però també
LLEGIR MÉSCoincidències fascinants
Quan vaig escriure El Broc Màgic el 2005 no esperava guanyar cap premi perquè la novel·la estava pensada com a regal exclusiu per celebrar el desè aniversari del meu nebot.
LLEGIR MÉSEl viatge a les profunditats…
aquàtiques o platòniques. O quan la raó d’un viatge és el trencament de la consciència i com aquest es converteix en la pròpia il·luminació, seria el sumari d’un periple pel
LLEGIR MÉSL’illa de les dones del mar
Sospitava, només pel títol, que aquesta novel·la m’agradaria. El mar em captiva i les illes m’apassionen. Els meus viatges preferits sín insulars. He vistat Nova Zelanda, i Madagascar, passant per
LLEGIR MÉSCobricela’t quan pintin bastos!
Les cartes tradicionals, com les del tarot, tenen el seu significat simbòlic i cada coll representa un poder. Els oros, el comercial; les espases, el militar; les copes, l’eclesiàstic, i
LLEGIR MÉSLa valuosíssima lectura de primavera
Només puc dir meravelles d’El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, escrit per Davide Morosinotto i publicat per Viena Edicions, perquè va ser començar i traslladar-me de immediat al Mississipí
LLEGIR MÉSDe Pasqües a rams i més enllà…
Sí, mea culpa. Un bloc que havia de ser mensual ha esdevingut en un de “tant en tant”. I no, no estic contenta com unes pasqües, però tampoc em flagel·lo
LLEGIR MÉSUn calendari d’advent… ben literari ;-)
Tot va començar a finals de novembre quan acabava d’encetar la novel·la de la Matilde Asensi, El retorn del Cató i just a la safata d’entrada del correu va aparèixer
LLEGIR MÉSDels Tupamaros als Cantamapes
Desembre de 1989, estiu austral, amb una calor que fonia les pedres caminava a poc a poc pels carrers de Montevideo, Uruguai, buscant una adreça. Aleshores no hi havia ni
LLEGIR MÉSQuan el QUAN es converteix en hàbit…
Aquest post ha estat a punt de titular-se “Quan vaig utilitzar el QUAN per iniciar una novel·la i com es va convertir en un hàbit” I si no ho he
LLEGIR MÉSEl particular jardí literari
Un, dos, tres llibres. Quatre, cinc i sis que vaig agafar per passar l’estiu. I dos més que m’han regalat fan un total de vuit llibres nous a la biblioteca de
LLEGIR MÉSSorbet de llimona
Els menús dels grans àpats comencen amb un pica pica, que molts cops es fa a peu dret. Però un cop et seus entra en bandada l’exèrcit de cambreres amb
LLEGIR MÉS